Els objectes són transformables sinó només són pràctics.

Si no són només pràctics els objectes són transformables.

Treballar amb coses reconegudes és imprescindible per a poder comunicar o suggerir alguna cosa.

El mètode de creació es basa en el joc, jugar amb els objectes i idees. Els objectes després de la seva concreció, raó pràctica pel que existeixen, estan carregats de símbols o connotacions. Aquests sumats a les particularitats genètiques i a l’experiència de cada un permeten l’exercici creatiu i els seus resultats.

Quan estic jugant i sorgeix alguna cosa, sempre tinc la sensació de que s’ha fet sol. No ho controlo, no ho previnc, no ho intueixo; però de cop dins el meu cap ho veig acabat. La seva gestació és secreta, les causes i efectes de l’exercici creatiu estan codificats en el meu enteniment.

“L'artista és irrellevant una vegada el treball està fet.”, Garry Winogrand
(... existeix o surt del calaix de l’artista, afegeixo.)

Quan els fruits del joc prenen lloc entra a la partida el judici, veure si una composició funciona o no.

Cada treball s’ha de sostenir per ell mateix. Ha de tenir un sentit inherent en la seva forma plàstica, la profunditat es troba a la superfície.